Ripollesos
El darrer cap de setmana de vacances el vàrem passar al Ripollès. Ens feia gràcia estar tots dos sols un parell de dies i vam decidir fer una mica el guiri per casa nostra. La Carolina va preferir no saber on anàvem i faig una reserva a l'Hotel
El Grèvol de Llanars molt a prop de Camprodon on vam estar molt a gust. Ella es va poder un programa anti-stress per acabar la nostra estada mentre jo feia una excursió fotogràfica tot sol, que també és una cosa que ja havia descobert a Les Planes que m'agrada molt.
La vessant turística també va estar molt bé, vam anar a Ripoll, la Vall de Núria, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Setcases, però sobretot ens vam trobar molt a gust amb el paisatge del Ripollès, tan verd i frondós, ens van venir moltes ganes de tornar-hi aquest hivern. A veure si ens hi animem.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, Família, Vacances
Villa Rumiyya
Del 7 al 14 d’agost hem estat a Almeria, concretament a la població de San Juan de los Terreros , la qual vam travessar el dia 7 i vam tornar a travessar el 14 en direcció cap a Barcelona. On vàrem estar tots aquests dies? A Villa Rumiyya bàsicament. De fet només vàrem sortir 2 dies de la casa, un dia per anar a dinar a i a la platja prop de Mojácar i una altre que vàrem anar a passar el dia a una platja del parc del Cabo de Gata, La ensenada de los genoveses.
La resta de dies no ens vàrem moure de la casa en la que ens hostatjàvem i ens ho vàrem passar la mar de bé, se’ns va fer molt curt i tots estàvem d’acord que ens hi haguéssim quedat una setmana més. Tot i ser 11nens i 10 adults no ens vàrem fer nosa en cap moment i gràcies a com era la casa sempre podies trobar un raconet per tu sol si volies o ajuntar-te amb els altres quan convenia. Després d’aquestes setmanes no puc dir que estigui segur de si m’ha agradat o no Almería però del que si puc estar segur és que he estat molt a gust a Villa Rumiyya.
Etiquetes de comentaris: Andalusia, Família, Vacances
O ministro
Vaig veure un dia la programació del festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell i mentre me’l mirava pensava: a veure si hi ha alguna cosa interessant perquè em vindria de gust fer una escapada cap a la costa brava i veure un concert en aquests jardins. I sí senyor, vaig trobar una actuació que em venia de gust, el Gilberto Gil, l’actual ministre de cultura del Brasil i cantautor reconegut des dels anys 60.
Va ser un concert molt complet, didàctic i divertit. El senyor Gil va anar fent un recorregut per la seva vida tot passant pels diferents ritmes que tan bé coneix, interpreta i fusiona: la Samba, la Bossa Nova,el Reaggie i el Pop-Rock. Tot això ho anava fent explicant petites anècdotes sobre les cançons, algunes de seves i altres que no,com la versió d’Imagine que va fer i que vaig trobar preciosa. Al final com passa gairebé sempre amb els músics brasilers es va anar escalfant va anar connectant amb el públic i el senyor Gil amb als seus 64 anys va començar a saltar dalt de l’escenari com si fos un xaval, el públic, com no podia ser d’una altre manera vàrem acabar tots d’empeus ballant i picant de mans al seu ritme mentre els més estirats “Calellencs” anaven desfilant cap a casa.
Etiquetes de comentaris: Brasil, Concert, Espectacle
A la japonesa
M’ho vaig passar molt bé en la celebració del meu aniversari, desde fa tres anys que vaig decidir dedicar la festa d’aniversari a un país i crec que ha estat un bon encert. D’una banda a la gent li fa més gràcia, cada any hi ha alguna cosa diferent i per tant “no és la mateixa” festa d’aniversari del Jordi a la piscina de can de la Fuente, i de l’altre la Carolina i jo ens ho passem molt bé pensant les quatre coses de decoració i preparant el menú. El primer any va ser molt senzill: “xurrasco brasileiro” era qüestió de comprar carn, pinya i platan i apa, a la graella. L’any passat el repte ja va ser més elevat vàrem preparar una vintena de plats hindús sense haver-ho fet mai abans i va quedar prou reeixit. A tothom li va agradar el menjar i nosaltres vàrem descubrir el que és una jornada laboral a la cuina, tot una experiència!!
Aquest any també era un repte, la cuina japonesa fa cert respecte perquè són molt curosos en l’elaboració i la presentació i a nosaltres ens falta la paciència budista. Per sort, però, vàrem tenir ajuda: La Mar, el Dani Almer, la Magda, el Dani Vall, la Tere i el Raúl van fer que semblés molt més senzill preparar el menú que havíem pensat, la Carolina com sempre va estar a totes, es va encarregar de les decoracions, dels plats i palillos i em va acompanyar a comprar els ingredients a un súper japonès (que també va ser una experiència interessant). I tot això en una setmana molt dura perquè vàrem perdre el que esperàvem que seria el nostre segon fill i li van fer un raspat a la Carolina.
La festa de nou tot un èxit es va acabar gairebé tot, menys les amanides de cogombre i wakame i que eren una mica aborrides. Vàrem tenir dues Gueishas espectaculars, la Judith i la Barbara que reien i feien riure molt i dos lluitadors de Sumo, l’Albert i el Pol que van fer un combat molt artístic.
Etiquetes de comentaris: Aniversari, Família, Festa
