Ludwiades

Fa dies llegia una entrevista a en Joan Miquel Oliver que em va fer somriure i estar d'acord amb ell. Deia: "La feina d’un artista pop no és res més que agafar les collonades més grosses que et puguis imaginar i convertir-les en art. Nosaltres fem això. Amb què fem feina? Amb el Lego, l’Scalextric, i ara amb el Bombon Mallorquín. No som molt romàntics”.

M'agrada gairebé tot el que que fa aquest tio (no sé si preocupar-me?): Els discos d'Antònia Font, els vídeos, els concerts, sols o amb l'orquestra filarmònica, les seves cançons en solitari, la seva música, el seu llibre El misteri de l'amor... suposo que realment el que m'agrada és el seu món, les seves collonades, tan properes a les meves històricament i geogràfica i que ell sap convertir en art amb grans dosis d'originalitat, tendresa i de bon gust. Et fa gaudir d'un polo de llimona, d'un astronauta rimador, un batiskafo rus...una música i una lletra que creen un món molt particular i que a mi em té el cor robat perquè fa extraordinari allò més ordinari.

El passat dia 30 actuava a l'Aliança del Poble Nou i no me'n vaig poder estar de comprar entrades. La Carolina i el Roger em van dir que no els venia de gust venir i llavors se'm va acudir que segurament al Marc sí que li vindria de gust.

El concert va estar realment bé, millor del que m'esperava, en Joan Miquel es va anar animant i estava molt xerraire sobretot perquè li feia molta gràcia formar part del Festival internacional de guitarra i ens va obsequiar amb alguns solos a vegades gamberrors i minimalistes a vegades roquers i potents. Només acompanyat d'un laüt, una bateria i el seu filet de veu (com diu la mare del Marc) va omplir i transformar l'envellida sala del casino.

Em va agradar molt anar amb el Marc, després vam estar xerrant una bona estona mentre preníem un Shish kebab que segons em va semblar no era més que l'hamburguesa especial disfressada. Podrien ser temes per cançons de l'Oliver: el bistec rus, els shawarmas, el pans&company... collonades pop.