Bruços a l'Oceanogràfic
Aquests dies que hem passat al Mareny han estat la primera excursió que hem fet els de casa sols. Normalment sempre liem a algú altre o ens apuntem a alguna proposta però aquesta vegada hem anat nosaltres sols i ens ho hem passat molt bé. Tant bé com anant amb amics, una cosa no treu l'altre.
Vam estar molt còmodes, com diu el G:-), i també va ser divertit que vinguessin la tieta i les cosines a visitar-nos i fèssim un retrobament marenyero com quan èrem petits i corríem tots per allà.
La Judith, la filla de la Marta, és tant graciosa com gamberra (la paraula trapella la trobo fictícia) i el Miquel es va posar els patins i quan va tornar portava tot de petxines i va dir que havia descobert que els patins no s'enfonsen a la platja. Després va relliscar i va caure al terra al mig del restaurant. El seu pare, fent broma, es tapava la cara amb les mans. La Raquel no deia gaire res perquè havia tingut una trobada 'literària' amb uns amics fins a la matinada i gairebé no havia dormit. Les joves promeses familiars són la bomba!
Dissabte com que feia mal dia vam anar a València a l'Oceanogràfic. Està força bé, és una fusió entre aquari, zoo i parc temàtic i la quantitat de peixos és realment espectacular. Un dels moments més divertits va ser quan mirava els taurons amb el Bernat. Primer hi havia uns de petitons i quan es va apropar un de gran li vaig dir - Mira aquest que gran que és- i ell tant tranquil em va contestar - És un Bruce. Després quan estàvem dins un tub d'aquests que et fan passar pel mig de l'aigua cridava - Mira! molts bruços! Són bruços! - A la Carolina i a mi ens va fer molta gràcia.
El Bruce és un tauró molt gran que apareix a la pel·lícula 'Buscant en Nemo' de Walt Disney/Pixar. Realment és com els que hi havia a l'Oceanogràfic.
El Marcel també s'ho va passar molt bé observant-ho tot i cantant una mena de la-la-la mentre anava a espatlles nostres. Va ser una experència molt maca, tot i que cansada, perquè entre la pluja i la quantitat de gent no podíem deixar els nens al seu aire un sol moment.
La propera trobada familiar m'agradaria fer-la en una casa de pagès al Delta de l'Ebre. Ja fa temps que ho proposo i sembla que a tothom li fa el pes però cal acabar-ho d'organitzar. D'aquest any no passa!
Etiquetes de comentaris: Família, Vacances
enviat per Ludwiada @ 15:37
2 comentaris:
Aquest sí que m'ha agradat. Aquesta vegada he tingut la sensació de perdrem una gran experiència. Quina meravella que és el llenguatge, oi?
Per cert la mini-nena-cosineta m'ha passat uns quans escrits seus.
M'ha encantat llegir aquest post. He respirat Mareny i he vist la cara del Bernat.
Mil petons i una nit
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici