Ludwiades

Em venen al cap dues cançons: la de l’home dibuixat m'arriba des del Cisa o des de l'Orquestra Plateria amb el seu toc més rumbero, l'altra és la de l’home transparent (cellophane man) del musical Chicago que m'arriba en versió catalana des del Teatre Arnau i en versió Americana a través de la pel·lícula.

Darrerament he incorporat un tercer home que ja mai podré oblidar. Aquesta vegada no es tracta d'una cançó sinó d'un llibre, és L’home manuscrit una novel·la del valencià Manuel Baxauli que m’ha agradat molt tan pel seu plantejament com pel món que crea a través del seu personatge protagonista.

També és cert que m’ha transportat als paisatges de la meva infantesa, els baladres, els camps de melons i síndries, les dunes, les onades, les sèquies, els arrossars, la bicicleta, la urbanització, ... el protagonista viu allà on jo vaig estiuejar i tot i que el seu paisatge interior és molt més ric que l’exterior, que a qualsevol altre lector li passaria desapercebut, a mi m’ha evocat moltes imatges guardades.

L’home manuscrit és un metallibre, és a dir el llibre d’un llibre i és un joc literari molt agradable de llegir.