Sa bereneta
No sabia pas que els balears de l'esmorzar en diuen berenar i que segons em va dir l'amo de l'hotel, el Sr. Fawlty, a l'hora de berenar el que fan és sa bereneta. Aquests dies hem estat a Menorca tota la colla, els que jo en dic els Nautes, és a dir els amics de l'escola fusionats amb els del.... Santa Isabeeeeeel. Visca! (com criden ells amb to femení unint les mans al centre d'una rotllana).
Va estar molt bé, malgrat que ens anem fent grans i anem adquirint noves manies o maneres de fer més individuals el grup funciona, i funciona bàsicament perquè ningú espera res dels altres i que, en definitiva, a tots ens agrada el mateix. Gaudir de la vida sense massa preocupacions.
Quan penses en cadascun de nosaltres: Albert, Roger, Txema, Mario, Ramon, Àlex, Tito, Sepe, Pol i jo mateix, trobes que som individus bastant diferents, tenim maneres de fer diferents, interessos diversos, feines variades però si ens poses a tots junts en una illa paradisíaco-meditarrània aleshores ens assemblem molt i molt, ja tan sols es tracta de matisos.
Uns ens llevem més d'hora i altres més tard, uns ens despullem a la platja i altres es deixen el banyador posat, uns surten fins tard i altres no tant, uns són molt xerraires i altres més callats, uns són més correctes i alguns més polèmics, uns més animats i altres més sonsos però a tots ens agrada la tranquil·litat, la platja, el sol, xutar una pilota i la sobrassada i amb això ja n'hi ha ben bé prou per passar uns dies excel·lents a Menorca.
L'any vinent hem decidit que tornarem a repetir aquesta trobada i alguns volen que en fem una altra a l'hivern en algun altre lloc. Per mi amb una a l'any ja està bé perquè malgrat que vaig estar molt feliç i relaxat també pensava sovint en la meva família, la Carolina, el Bernat i el Marcel. Sóc prou feliç amb ells per no necessitar deixar-los per descansar. Tot i que uns dies diferents també són interessants i te n'adones que els trobes a faltar, que també està bé.
Així doncs espero tornar a fer sa bereneta l'any vinent amb tota la colla i prendre aquells fantàstics gelats asseguts davant la catedral de Ciutadella observant i envejant la qualitat de vida dels nostres cosins menorquins.
Etiquetes de comentaris: Amics, Viatge
enviat per Ludwiada @ 16:35
2 comentaris:
Ai, Menorca, els amics...què bé! Però tens raó, la família també està molt bé...és el que té ser mediterrani! :-)
Tens raó Pepita, els amics, la família, el sol, el mar, les nostres illes (encara que no estiguin envoltades d'aigua) són la nostra essència. Visca la mediterrània!...lliure!;¬)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici