web statistics
Ludwiades: El país dels homes lletjos

11.2.08

El país dels homes lletjos



Ahir vaig veure la darrera peli dels germans Cohen, No country for old men. Me la va passar el Dídac que se l’havia baixat d’una pàgina web xilena que subtitula pel·lícules per a sords i per a analfabets lingüístics com jo suposo (cine subtitulado). Crec que és una bona pel·lícula com gairebé totes les que fan aquests dos germans tot i que al fer-se grans han perdut la frescor i la ironia de les primeres pel·lícules de les quals n’era un absolut fan, Arizona baby em va fer tan feliç, tantes vegades, és una pel·lícula que puc veure sempre. Recordo que en aquella època fins i tot m’agradava el Nicolas Cage, que pobret ha acabat fent el ridícul d’alt d’una moto en flames. De totes maneres confesso que per a mi segueix sent l’home trist i babau de la jaqueta de pell de serp a Wild at heart o aquells dos germans bessons tan acomplexats de la pel·lícula Adaptation (curiosa peli sobre els guionistes d’una altra pel·lícula del mateix director: Being John Malkovich.) o l’alcohòlic autodestructiu de Leaving Las Vegas, crec que és el millor home trist i decadent del cinema malgrat que sovint accepti projectes realment lamentables.

De fet del que volia parlar és d’un altre home, l’actor espanyol per excel·lència, si més no avui dia 11 de febrer de 2008 i ara que el Banderas ja és tot un director de videoclips, vull dir de pel·lícules, és en Javier Bardem. Un actor correcte amb un físic especial i al que li donen papers molt característics, una combinació per a que siguis recordat en una professió amb tanta competència, certament. I parlant del físic del Bardem, l’altre dia vaig fer una mini enquesta en un sopar sobre l’atracció que senten les dones (inclosa la meva) per aquest home (o toro, dic jo. Malgrat que quan ho dic elles pensen que l’envejo a mi em sembla un minotaure). 6 de 6 dones van dir que les “posava” molt i en canvi només una d’elles el trobava guapo. Penses aleshores, si al final els tios més atractius poden ser tan lletjos (és que després de veure la peli dels Cohen no pots pensar una altra cosa) i els que més lliguen a les discoteques són els pesats perquè carai s’arregla tan la gent, van als gimnasos, es posen cremes a la cara, etc, etc? Deu ser per agradar-se a si mateixos o la parella és clar.


Al final no queda més remei que donar la raó als Sírex: Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ninguno, ninguno, ninguno, ninguno de feo. Això si que és enveja!


Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

A la/es 13/2/08 , Anonymous Anònim ha dit...

M'ha agradat la peli dels Cohen, no trobo que el Bardem estigui d'òscar i em sembla que el Nicolas Cage més que el millor home trist és el millor home patètic.

 
A la/es 14/2/08 , Anonymous Anònim ha dit...

Doncs he de confesar que a mi també m'agrada el Bardem...I que se mueran los feos és un llibre que em va agradar molt!

 
A la/es 14/2/08 , Blogger Ludwiada ha dit...

Trist o patètic què més té Geret!
;-)

He mirat comentaris sobre aquest llibre del Boris Vian i ha de tenir força gràcia. Me l'apunto Marcia Pepita.

 
A la/es 14/2/08 , Anonymous Anònim ha dit...

valeeee

 
A la/es 26/2/08 , Blogger tx ha dit...

Encara no he vist la peli dels Coen, segurament aquesta setmana l'aniré a veure.
Amic Giorgio, respecte al tema dels lletjos, a mi encara se'm fa més estrany trobar una persona maca i que no et posi Vull dir que què és la bellessa sense desig. A on hi ha bellessa hi ha desig, no vull dir que sempre que vegis una noia maca te la volguis "cepillar" (que també), però totes aquestes noies que el Bardem els hi posa, sincerament penso que el veuen guapo, no només guapo, elles pensen que està molt bo. A mi també em passa amb noies que potser algú diria que són lletges, sense anar més lluny la dex-novia del Joel Joan, he de confesar que em posa, i sincerament la veig guapa. Ara està fent una obra de teatre i surt nua...

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici