Ludwiades

Ja fa dies que hi vaig anar però com que em va agradar molt , m’ho vaig passar molt bé i aquest blog està ideat per recollir totes aquelles coses que em generen estones de felicitat, no puc deixar de comentar-ho. Dubtàvem si anar a veure l’obra de la Sardà que feien al Romea, ella val molt la pena però l’obra no ens acabava de donar massa bones vibracions així que al final vàrem optar per anar al Lliure a veure La nit just abans dels boscos.

En arribar em va fer gràcia trobar-me a la porta a la “Dra. Solé” que em cara de pena em va dir: No veuré aquesta obra estic esperant a la meva mare i a la meva germana i no arribaran a temps. Realment es va perdre un espectacle molt interessant. L’obra la interpretaven 6 grans actors i es tractava d’un monòleg en el que per tant tots 6 eren el mateix personatge. La veritat és que el text era complex, en la seva estructura i dur en els continguts però dit per aquelles 6 grans personalitats escèniques ens va deixar bocabadats, malgrat que sincerament en molts trossos no sabies ben bé per on anava la història i quedaves un pèl desconcertat.

Els sis que feien d’un eren Arquillué, Benito, Selvas, Pou, Bosch i Orella. Per a mi els dos millors el primer i el darrer, en Pere Arquillué i en Francesc Orella i no només per la seva qualitat interpretativa, que d’això en saben tots un raig, sinó per la seva coherència, és a dir en tots dos casos vaig sentir més al personatge que als actors i podies creure ben bé que eren el mateix.

Després un soparet en un dels restaurants que m’agraden més el Golfo di Napoli, que sempre dic, malgrat no haver estat mai a Nàpols, que deu ser com un restaurant de barri de la bella/vella Napoli. M’encanta aquell ambient poc amable, natural, com cansat però eficient i sobretot tot molt bo com la companyia.