Ludwiades

Puja a la plataforma

“Un dia, quan tenia dotze anys, vaig pujar al capdamunt d’una torre d’alta tensió a la muntanya. Durant l’ascensió no vaig mirar als meus peus. Un cop a dalt, a la plataforma, em va semblar que era complicat i perillós tornar a baixar. Les cadenes muntanyoses s’estenien fins a l’ infinit, coronades de neu perpètua. Hauria estat molt més senzill quedar-m’hi, o saltar. Em va retenir, in extremis, la idea que quedaria aixafat; però, si no, em sembla que hauria pogut gaudir eternament del meu vol.”

Aquest és l’únic moment en que Michel Houellebecq esmenta la plataforma en la seva obra homònima. Qui m’ho havia de dir quan a la feina fèiem broma amb aquesta paraula que acabaria tenint un significat tan important com per està del tot segur que mai la podré oblidar.

Primer va ser al teatre. Ja a l’estiu havia llegit que en Bieito havia tornat a triomfar, aquesta vegada amb una obra polèmica (per variar) sobre el turisme sexual, i que el seu protagonista, Juan Echanove, havia estat guardonat amb un premi en el prestigiós festival de teatre d’Edinburgh. Va ser llegir-ho i decidir que quan la fessin a Barcelona l’aniria a veure. No em decebre gens, algú al acabar va dir: Això és un orgasme teatral! Totalment d’acord, la interpretació tant de l’Echanove com de l’equip habitual del Romea: Ruiz, Canut, Ràfuls, Villanueva... espectacular i l’escenografia i la coreografia visual de l’obra esplèndides. Un gran plaer per a i en molts sentits.

Després, uns mesos després, va venir el llibre. M’havia donat la impressió de que enlluernat per la potència interpretativa i l’espectacularitat visual de l’obra el text havia quedat en un segon terme i que valia la pena recuperar-lo a través del llibre. És una obra dura perquè tracta amb total cruesa temes relacionats amb pràctiques sexuals poc convencionals o reprovables com l’intercanvi de parelles o la prostitució a països de l’Àsia i de l’Amèrica llatina. Tot plegat tractat d’una forma tan oberta i explícita que et fa reflexionar sobre els valors i la moral de la societat occidental.

Crec que a vegades val la pena pujar a una plataforma, ni que sigui mentalment, per des d’allà estant, observar i veure les coses des d’una perspectiva nova que no et deixarà indiferent quan tornis a tocar de peus a terra.

Etiquetes de comentaris: Llibre, Teatre

enviat per Ludwiada @ 19:28