Ludwiades

Feia temps que ho volia fer però encara no havia tingut la oportunitat (o no l’havia buscat prou per ser més sincer). Un dia que estàvem veient el Barça, crec, a casa del David i l’Ariadna vaig està revisant els llibres dels prestatges i vaig demanar que me’n deixin dos d’en Paolo Coelho, ara sí havia trobat la oportunitat (sense buscar-la realment).

Així doncs he llegit dos llibres d’aquest autor. El primer, Veronika decideix morir, em va agradar molt. Fa una reflexió interessant sobre allò de: Qui són més bojos els de dins o els de fora? Ell sembla tenir-ho clar, jo no ho tinc tant, però en tot cas li serveix per traçar una història d’amor fou entre la protagonista i un noi esquizofrènic que és prou interessant.

El segon llibre no m’ha agradat tant com a història però m’ha interessat en la mesura en que l’autor parlava de la seva vida... i de l’amor també, de l’amor per la seva dona a qui dedica el llibre a partir d’una història un pèl massa esotèrica. Jo tenia una imatge molt més intel·lectual d’en Coelho i en el llibre, El Zahir, es descriu d’una forma molt simple o molt simplificada. Sembla que la vida sempre li ha somrigut i tot li ha anat rodat primer com a lletrista, després com a escriptor, articulista, conferenciant i amb els drets d’autor ha viscut una vida sovint força dissipada.

Com a presentació ha estat força bé i de moment m’ha agradat prou com per tornar-lo a llegir...fins i tot per buscar-ne la oportunitat.