web statistics
Ludwiades: Se dejaba

9.2.07

Se dejaba


Se dejaba llevar por tí. Està bé dejarse llevar? És fàcil arribar a bon port si et deixes arrossegar pel corrent? o el més fàcil és que acabis perdut al mig de l' oceà sense tornar a veure mai més terra ferma? Suposo que tot depèn de les dimensions de l' oceà en el que naveguem, dels corrents que hi puguem trobar, potser és un mar, molt més tranquil, potser tan sols és una petita llacuna o potser fins i tot és un riu, on el curs està marcat i tan sols es tracta de trigar més o menys en el nostre recorregut.

Jo sempre he cregut que si una barca està feta de bona fusta, d' una fusta noble i duradora, el mar la respectarà i no l' arrossegarà cap a les profunditats ni sota la pitjor de les tempestes. El perill sovint no es troba tant en el medi de navegació ni en la qualitat i les instal·lacions dels ports en els que amarrem durant la vida, per mi el més important sempre són les naus que vas trobant en el recorregut i que et faciliten o et dificulten el camí cap uns o altres ports. Crec que és important abans d' emprendre el viatge tenir clars quins són els nostres valors allò que és més fonamental i sobre el que s' ha d' assentar el timó que determina el nostre rumb, per estar segurs de que ens deixarem portar per aquells que els respecten i sobretot que serem capaços de navegar en solitari quan convingui.

Hi ha vaixells com jo, més o menys tranquils, més o menys simpàtics, més o menys confortables, més o menys mimètics, que naveguen sense fer massa soroll de manera mai són anunciats quan arriben a port ni reclamats per les millors flotes però que s' envolten de vaixells més bonics, amb millors acabats, de major qualitat i miren de viure la vida al raser d' aquests sentint-se' n part i gaudint de les seves experiències com si fossin les pròpies.

A vegades a aquest vaixell li agradaria tenir més protagonisme, viure amb una mica més de risc, sentir-se més valorat o desitjat, provar experiències en aigües més mogudes o fins i tot emprendre una travessia en solitari però dubte de si això realment l' acabarà compensant o si tan sols li farà perdre el que té. De moment segueix a raser provant d' arrambar-se a vaixells que el condueixin a ports segurs en els que difícilment perdrà res, gaudint dels moments en que de forma natural el mar es torna espectacular i imaginant realitats diferents.

Un vaixell com tu... com seria un vaixell com tu?

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici