Ludwiades

Antònia wow yeah!

La setmana passada vam anar al concert dels Antònia Font a l’Auditori. La veritat és que tant la Carolina com jo estàvem molt cansats, teníem son i tot i que una estona abans ens havíem anat a firar a Les Glòries, ens pesaven les parpelles. Al principi la cosa va començar molt tranquila, van sortir aquells nois que semblen uns antics companys d’escola que no tinguin res a veure l’un amb l’altre i van començar, suament, a omplir l’Auditori amb aquell aire surrealista, galàctic i submarí de les seves cançons:

- Fumen es pescadors, blanca és sa platja africana i un tauronet petit neda amb sa taurona mare...

A mi la veritat és que m’encanten i em vaig deixar emportar va haver-hi un moment que vaig arribar a tenir la sensació d’estar sota el mar sentint balenes cantar a 30000Km i veient la brillantor del plàncton il·luminat. El que més em va sobtar va ser que van tenir uns moments musicalment molt potents amb la guitarra de’n Joan Miquel Oliver passant per sobre de la veu i les cançons es van tornar més animades i van començar a fer aixecar la gent dels seus seients, ja no ens pesaven les parpelles reiem com il·lusionats i segueim els ritmes picant de mans.

Finalment amb el hit d’aquest darrer àlbum, Wow yeah, van aconseguir que tot L’Auditori, que era ple a vessar, es posés d’empeus i ja no s’assegués fins el darrer bis. Ens ho vam passar molt bé igual que l’any passat en el concert de la Noa vam tornar a viure una nit plena d’emocions.

Etiquetes de comentaris: Concert, Espectacle

enviat per Ludwiada @ 08:17