Ludwiades

Pandora al tren

Els primers dies de tren han estat durs. Em pensava que fer caravanes per la Ronda de Dalt era de les pitjors coses que li podien passar a un sobretot en dies de pluja o quan per motius que no pots entendre trigues molta estona en fer un tram i després es torna fluid, bé i no em parlem de la ràbia que fa l’efecte tafaner. Ara bé aquests primers dies de treballar al 22@ me n’he adonat de lo mal acostumat que estava a tenir el meu espai i a escoltar allò que em vingués de gust i només veure a l’altre gent en la distància d’un carril a l’altre i amb l’aïllament de la porta i el vidre. Sincerament la meva taula de salvament ha estat la lectura de Pandora al Congo i de mica en mica m’hi he anat acostumant o reacostumant, més aviat.

La història de Pandora al Congo m’ha permès endinsar-me en el llibre i gaudir-lo, i això que l’he llegit dret, en mig de molta gent, escoltant converses, sentint rialles i músiques provinents de cascos amb el volum massa alt i passant calor. Malgrat tot això m’ho he passat molt bé i m’he pogut concentrar perquè la història és molt original, és una barreja de ciència ficció i novel·la d’intriga amb un rerefons històric interessant. Parla de les colònies, del racisme, de la justícia, de la literatura, etc. Són temes que podrien semblar aburrits o espessos però en la història que ens explica Sánchez-Piñol es van filtrant de mica en mica dintre d’una aventura imaginativa que captiva fàcilment i que té una lectura superficial molt fàcil.

Tot i que al programa d’en Villatoro vaig veure que la majoria de lectors de les dues obres de ficció que ha escrit aquest autor eren més partidaris de Pandora em ve molt de gust llegir La pell freda i tornar-me a endinsar en la imaginativa literatura d’aquest antropòleg literat.

Etiquetes de comentaris: Anècdota, Llibre

enviat per Ludwiada @ 09:16