Ludwiades

Gauxo, el Barça i el blog

Opa i Estatut, el Barça és collonut!! Seppe, l'home llampec que apareix i desapareix d'escena en un obrir i tancar d'ulls cridava desaforadament aquesta frase al menjador del Petit ciel. Allà tots ens vàrem abraçar emocionats quan el Gauxo es passejava pel Bernabéu acaronant la pilota amb la delicadesa d'un ballarí i acompanyant-la fins a la xarxa de la porteria del Madrid. Les brasileres saltaven i cridaven, en Rinxoletto estava tot cofoi amb un gran somriure a la cara, en Titus cridava els 'putes' corresponents, al Tuzzo se li escapava algun gruny xenòfob de l'emoció, fins i tot els senyors Ballaruques saltaven com dos bells col.legues d'escola, jo també m'afegia desde la meva tercera fila i cantava amb els companys de sempre, només en G es mostrava més tímit i ens mirava somrient des de la seva posició.

A mi no m'agrada gaire el futbol però no puc evitar ser del Barça, és més fort que jo. És clar que si el fultbol en general i el Barça en particular actuessin sempre de la manera que ho van fer aquest dissabte segur que m'agradaria, sigui contra el Madrid o sigui contra qui sigui, aquells nois amb la bimba als peus varen fer una actuació artística d'alt nivell, va ser un espectacle bonic, digne i interessant, i si a més ets del Barça...

La sort de compartir una alegria d'aquest tipus amb milions de persones és que és televisivament rentable intentar sadollar a base de repeticions a tots els espectadors, de manera que pots reviure el plaer durant dies i com que és un plaer col.lectiu i tothom ho sap els uns s'ho recorden als altres i tots plegats allarguem el record quan més millor. Doncs bé aquest trobo que és també l'objectiu d'aquest Blog per a mi, disfrutar més de les coses recordant-les, pensant-hi amb l'excusa de voler-les escriure aquí i algun dia tornant-les a llegir.

Etiquetes de comentaris: Amics, Barça, Televisió

enviat per Ludwiada @ 10:24