Ludwiades

Aquest any el Pol ha celebrat l’aniversari d’una forma molt original. Aprofitant que el dia del seu aniversari actuava al Teatre Grec el cantant brasiler Lenine (el pare d’en João) va convocar a qui li vingués de gust a anar a veure el concert. Jo vaig pensar que era molt bona idea i com que tenia curiositat per conèixer la música del pare del meu ‘amic brasiler’ no vaig tenir cap dubte i vaig comprar les entrades, també en vaig comprar per al Roger que s’havia que tindria la mateixa curiositat que jo.

Aprofitant l’event el Pol i la Sara ens va convidar a un berenar/sopar/pícnic que vàrem consumar a les rodalies del teatre en un parc que hi havia una mica més amunt. Hi érem els més clàssics Mariotti, Txirivita, Tito i la seva nova xicota, el petit i la Bi (només hi faltava la Carolina que va ser substituïda pel Dak). Bocates originals per a cadascú, Trina, cava, pastís de taronja i regalets. Tot molt correcte (fins i tot els nois amb espases medievals de plàstic que simulaven una lluita uns metres més enllà, glups!).

El concert va estar molt bé, hi havia la parròquia brasilera de la ciutat en ple, que això sempre anima molt i la música d’en Lenine em va agradar força. El tio està fet un xavalet als seus 50 i escaig i es belluga amb un aire coquetó i moltes “tables” per l’escenari. Les cançons anaven des d’una mena de pop-rock progressiu a altres més properes als ritmes de la bossa Nova o ritmes tradicionals del país, amb moments més intimistes i d’altres plens d’eufòria. Al final tothom d’ en peus ballant i aplaudint amb un gran somriure a la cara.

Al acabar la darrera de les cançons una de les poques veus no brasileres que es van escoltar en tot el concert va cridar: Ets molt ben parit Lenine! Bona conclusió, sí senyor.