Ludwiades

De nou amb els inseparables, aquests dies, Jordi i Roger (fins i tot anaven al gimnàs junts!) vaig anar al cinema la setmana passada. Aquell matí ja havia llegit el diari que s’estrenava la nova pel·lícula del Medem i com a bon admirador de la seva obra (anomenar-me fan em dóna mal rotllo) havia pensat que hi volia anar. Al vespre va arribar la proposta.

Caòtica Ana és una pel·lícula que et deixa un regust i un gust i un post-gust i un a gust que dura dies, encara ara, cinc dies més tard puc dir que hi he pensat cada dia. Em venen imatges al cap o recordo alguna sensació o trobo alguna cosa que em fa pensar amb ella i no d’una forma exaltada i efusiva sinó d’una forma molt pausada i agradable. És una pel·lícula feta per un cineasta, per un artista del cinema, per algú que vol comunicar idees, sentiments, reflexions, sensacions, estats d’ànim i aconsegueix tocar al qui hi para atenció.

És una pel·lícula feta amb el cor, com es fan les obres d’art.