Dolça de Portugal
En general la gent creu que m’agraden els Fados portuguesos, de fet jo mateix a vegades em penso que m’agraden i segurament en certa manera és així però la veritat és el que el què m’agrada i escolto són les cançons de la Dulce Ponte (Fados generalment). Jo no n’havia sentit a parlar mai d’aquesta cantant i un dia vaig veure un disc seu sobre la taula d’un company de feina i li vaig demanar si me’l deixava. El vaig escoltar i em va semblar fascinant. Aquella veu tan potent, tan gran i alhora tan dolça i evocadora. El vaig gravar en una cinta de cassette (tampoc fa tants anys que es van extingir les cintes! ara m’he sentit com un dinosaure) i el vaig escoltar i escoltar repetidament durant les llargues cues que feia per la ronda de dalt en aquella època:
Que perfeito coração
no meu peito bateria,
meu amor na tua mão,
nessa mão onde cabia
perfeito o meu coração
perfeito o meu coração
Ahir vam anar al concert que la Dulce feia a l’Auditori per presentar el seu darrer disc. No l’havia escoltat però tenia moltes ganes de veure a aquesta dona en viu i de molt a prop (darrerament he descobert que m’agrada més veure els espectacles des de la primera o segona fila). No em va defraudar gens ni la seva veu total: tots els colors, tots els tons, tots els registres. Ni la seva actuació: amable, divertida, juganera, senzilla, contenta i finalment ovacionada. Crec que ens vam divertir i emocionar a través d’una música que parteix del Fado tradicional però que li dóna moltes voltes i salts i un triple mortal amb tirabuixó gràcies a la potència artística de la Pontes.
La Carolina estava una mica tensa, com sempre que va a veure un espectacle que jo he triat i del que ella no en sap gaire res, a banda de que jo ho trobo interessant. A més era la primera vegada que deixàvem als dos nens amb cangur i no se sentia gaire còmode (tot i que eren els meus pares que són uns diplomats qum laude o a mi m’ho sembla). Crec que al final tot i que li va costar una mica de reconèixer s’ho va passar molt bé va riure i va plorar, què més es pot demanar?
enviat per Ludwiada @ 16:13
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici