El dia que vaig conèixer Sam Eidan
Aquest any hem tornat a fer calçotada a can Bohils, molt ben organitzada per part del Ramon del Ramon i la Marina i amb molt més personal, ja que des de la darrera hi ha hagut tres noves incorporacions al grup: el Marc, el Xavi i el Marcel (de moment cap d'ells menja calçots però tot arribarà).
Aquesta vegada, a més, hi ha hagut un visionat de curtmetratges o microfilms, que queda més cool, que ha propiciat el G per a la presentació al grup de la seva darrera obra: Per ell o per mi. És la més elaborada de les que ha fet fins ara a tots els nivells. La veritat és que em costa una mica saber quant m'agrada (que m'agrada això ho sé) perquè la sento una mica com a meva, malgrat que no hi hagi col·laborat gaire o gens. Però al haver vist com s'anava composant mica a mica, ha estat com assistir a una creació a càmera lenta i l'efecte com a espectador també s'ha anat produint per lliuraments i no de cop com els va passar a la resta d'espectadors de can Bohil o altres dies que l'ha ensenyat als altres amics.
Era important pel Roger presentar-la al grup per la implicació emocional que tenen amb el personatge homenatjat i crec que el resultat va ser positiu, ningú es va sentir malament, al contrari i la pel·lícula va agradar a cadascú a la seva manera. Finalment va acabar servint al seu objectiu que era recordar al nostre estimat Masfu que segueix viu en mort gràcies al nostre record i a la seva petja que ni podem ni volem esborrar.
Com que el G havia muntat la paradeta tan bé: projector, pantalla, DVD, vàrem aprofitar per veure altres coses i és quan finalment vaig conèixer Sam Eidan. Me la vaig perdre el dia que la van presentar amb els d'Àrea Tangent i sempre havia tingut curiositat per veure la minipeli dels Tx i el G (realitzadors i muntador). Sabia que s’havia fet a corre cuita perquè me’n recordo de quan el Txema em va dir que la setmana següent tenia una presentació pública d’un curt al que s’havia compromès i que no sabia ben bé si deixar-ho córrer i que a veure si el Roger el podia ajudar. Es van ajudar i van presentar: El sueño de Sam Eidan. Vaig quedar molt sorprès amb el resultat, em va agradar molt el guió, el monòleg i la interpretació del meu estimat Txirivita (més Pepe Navarro que mai), la càmera de la Txe també em va semblar molt original, té un punt artístic com tot el que fa aquesta noia i el muntatge li va donar una bona coherència a tot plegat.
Em va agradar el somni d’aquest home que volia rodar una pel·lícula de Cowboys a Asturias i m’agradaria que l’autèntic Sam no deixi de somiar i que en col·laboració amb el G facin una nova peli. Aquesta vegada no trigaré tan de temps a veure-la.
Etiquetes de comentaris: Amics, Pel·lícula
enviat per Ludwiada @ 08:34
3 comentaris:
A mi també m'agrada molt la història d'aquest somiador tant innocent. Tot i que espanta la possibilitat de convertir-te en ell.
Que consti, però, que la meva participació al "Sueño de Sam Eidan" és insignificant, vaig donar un cop de mà, això és tot.
Tinc ganes de fer un curtmetratge. Estic preparant un guió, no com aquella vegada que vaig improvitzar (potser és l'únic que ser fer).
Giorgio que gran ets!! (pensava que només sabies jugar a futbol). M'agrada com expliques les nostres trobades i com fas volar el sentiments amb les paraules. He vist les teves fotos al flickr i són de "gallina en piel" (vull dir molt maques).
Petons
M'agrada que pensis que ser jugar a futbol;-)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici