Perspectiva d'impressió
Cada cop m’agraden més els espectacles visuals, els espectacles d’atmosfera, en els que no saps definir molt bé perquè però t’hi sents molt bé, et transmeten energia i t’omplen de bon rotllo. L’altre dia vaig tornar a tenir aquesta sensació al Teatre Lliure (font inesgotable de bones sensacions). Els culpables varen ser el Ballet reial de Flandes i l’obra l’exitosa “Impressing the Czar” que a nosaltres també ens va impressionar malgrat ser uns simples plebeis.
L’espectacle es composava de 4 parts ben diferenciades: La primera era una escenografia espectacularment barroca, farcida de personatges vestits amb indumentàries de cortesans i realitzant milers de moviments, danses i interpretacions diferents alhora. Des de la nostra primera fila anàvem una mica atabalats intentant seguir les accions dels 25 ballarins que s’anaven desencadenant a un ritme frenètic, sovint surrealista i amb una bona dosi d’humor. Tots dos vàrem pensar que hagués estat millor estar unes files més enrera per tenir una visió global de l’espectacle.
Aquesta sensació va canviar radicalment en la segona part, In the midle. Aquesta era absulatament austera, cap mena d’atrezzo, terra i fons negre amb una iluminació zenital blanca i una indumentària molt bàsica. En aquest cas eren 9 ballarins que anaven combinant balls sols, en duet o tot el cos de ball alhora. La nostra perspectiva ho va fer preciós, l’escenari tenia una profunditat imponent i la llum permetia veure la pols del terra que aixecaven en moure’s i la suor que sortia expulsada dels cabells quan giravoltaven. Em va meravellar però encara ens faltava una impressió final.
L’espectacle es composava de 4 parts ben diferenciades: La primera era una escenografia espectacularment barroca, farcida de personatges vestits amb indumentàries de cortesans i realitzant milers de moviments, danses i interpretacions diferents alhora. Des de la nostra primera fila anàvem una mica atabalats intentant seguir les accions dels 25 ballarins que s’anaven desencadenant a un ritme frenètic, sovint surrealista i amb una bona dosi d’humor. Tots dos vàrem pensar que hagués estat millor estar unes files més enrera per tenir una visió global de l’espectacle.
Aquesta sensació va canviar radicalment en la segona part, In the midle. Aquesta era absulatament austera, cap mena d’atrezzo, terra i fons negre amb una iluminació zenital blanca i una indumentària molt bàsica. En aquest cas eren 9 ballarins que anaven combinant balls sols, en duet o tot el cos de ball alhora. La nostra perspectiva ho va fer preciós, l’escenari tenia una profunditat imponent i la llum permetia veure la pols del terra que aixecaven en moure’s i la suor que sortia expulsada dels cabells quan giravoltaven. Em va meravellar però encara ens faltava una impressió final.
El darrer acte l'escenificava la companyia al complet, 50 ballarins i ballarines vestits de col·legiala, faldilla plisada, mitjons fins al genoll, camisa blanca, corbata i perruca de Príncipe de Beukelaer ballant per tot l'escenari a un ritme vertiginós, realment estàvem massa a prop però la sensació va ser tan especial com còmica.
I és que les coses es poden veure des de moltes perspectives diferents però quan són bones la perspectiva tan sols les fa diferents.
Etiquetes de comentaris: Dansa, Espectacle
enviat per Ludwiada @ 13:56
1 comentaris:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici