Ludwiades

Aquest dissabte vam anar a veure l'obra Rock'n'roll de Tom Stoppard al Teatre lliure. Vaig triar la sessió de la tarda per no haver de deixar als nens però al final l'Albert ens va convidar a la seva festa d'aniversari i els vam deixar a dormir a casa dels pares (i dels fills).

Tot i que es feia estrany entrar a les 5 de la tarda al teatre un cop dins et senties com sempre i l'obra ens va agradar molt, ens va interessar i ens va fer estar molt atents malgrat les 3 hores de durada (amb un descans això sí). La temàtica és molt interessant, les vivències dels personatges transcorren des de la primavera de Praga fins a la caiguda del mur de Berlín i els personatges afronten els canvis ideològics, socials i culturals (especialment els musicals) de la història Txeca des de diversos punts de vista. El text és molt bo, té sentències d'aquestes per apuntar en un llistat de frases cèlebres i et fa entendre molt bé les diverses òptiques degut també als diversos plantejaments vitals dels personatges.

Al final la majoria de personatges estan bastant descol·locats: el vell professor, darrer vestigi del partit comunista al Regne Unit, que interpreta magistralment en Lluís Marco. El seu alumne que se’n va a viure a Praga els canvis socials i acaba fora de joc com a dissident de la dissidència interessat més en el moviment musical que en el polític, com sempre l'actor Joan Carreras es mostra impecable. Finalment el personatge de la filla del professor, el prototipus de hippie que ha perdut el tren mentre anava de comuna en comuna i de tripi en tripi, que per acabar ens dona un preciós final feliç. La interpretació de la Chantal Aimeé em va commoure. Pel què fa als actors també em va tornar a agradar molt, crec que és una actriu magnífica, la Mar Ulldemolins (ahir fins i tot a Ventdelplà va demostrar les seves capacitats).

Això doncs satisfets per l'espectacle ens en vam anar a sopar amb l'Albert, la Bi, el Pol, la Sara i el Txema. Vam sopar molt bé per 18€!! El restaurant es diu Traspaso i fa una cuina bastant elaborada en un ambient molt de bar i a un preu molt de fonda, hi havia tot de gent del Cirque du Soleil per allà.

Vam acabar a casa de l'Albert celebrant el seu aniversari amb la seva música mig tecno mig rock dur, els seus amics surfers, els de sempre i els seus mojitos per tancar un dissabte de Rock'n'roll.

Divendres vam veure un pel·li que feia dies (mesos?) que m'havia descarregat i tenia pendent de veure. La pel·lícula és Viaje a Darjeeling (The Darjeeling Limited). No tenia gaire clar de què anava i no me'n recordava de quan vaig decidir baixar-me-la, així que vaig començar bé, sense prejudicis. L'estètica de la pel·lícula em va fer entrar ràpidament i l'humor sense estridències que es manté de forma constant també. Els actors són els còmics d'èxit de les pel·lícules americanes dels darrers anys però tenen un toc especial un humor més contingut, més basat en el guió i no tant en la pallassada.

A mitja pel·lícula vaig pensar -Ostres! aquesta pel·lícula l'ha dirigit el mateix que va fer The life aquatic segur- i vaig començar a trobar similituds entre una i altra pel·lícula. L'estil retro-seixantero, la importància de la banda sonora, el punt absurd de tots els personatges i de la història en si mateixa, la recerca del pare i de la mare per part dels personatges protagonistes, els actors que apareixen en una i altra, el medi de transport com a protagonista (en la primera era el vaixell i en aquesta és el tren), el viatge com a vehicle de la història...

Efectivament en acabar ho vaig consultar a imdb.com i voilà! Wes Anderson, i llavors me'n vaig recordar del tipus, un personatge força característic que es dedica a fer unes comèdies amb un toc de revival absurd que a mi m'enganxen, tot i que en la primera que vaig veure d'ell, The royal Tenenbaums, no va ser així.

Ara ja ho sé i estaré atent al proper lliurement, segurament estic a prop de que em deixin d'agradar les seves pel·lícules, per alló de les expectatives.