Petites coses
"La verdor-del-dia s’havia esvaït del bosc. Contra el cel dels monsons es retallaven tot de fulles negres de palmera desllorigades que semblaven pintes marcides. Entre les seves dents decaigudes i cobdicioses s’hi filtrava el sol carabassa.
Un escamot de ratpenats fruiter volaven rapidíssims la tenebra.
Rahel, que era al jardí ornamental abandonat, on tot de nans escarxofats i un querobí desemparat l’observaven, es va asseure arran de la bassa inmòbil i va contemplar els gripaus que votaven de pedra llimosa en pedra llimosa. Bonics Gripaus Lletjos.
Viscosos. Berrugosos. Raucaires.
A dins, engarjolats, prínceps frisosos i mancats de petons. Menjar per a les serps que s’amagaven a l’herba alta de juny. Un xiu-xiu. Una envestida. S’ha acabat el gripau que bota de pedra llimosa en pedra llimosa. S’ha acabat el príncep que espera un petó.
Era la primera nit sense pluja d’encà de la seva arribada."
Arundhati Roy, El déu de les coses petites. Una manera preciosa d’explicar una tragèdia.
Era la primera nit sense pluja d’encà de la seva arribada."
Arundhati Roy, El déu de les coses petites. Una manera preciosa d’explicar una tragèdia.
enviat per Ludwiada @ 18:27
1 comentaris
