Can cèrvol
Ara fa dies que no escric res i no sé si és per què no em ve de gust escriure o si és que no faig res que em faci passar-m'ho prou bé com per deixar-ne constància. Suposo que és una barreja de les dues coses. Evidentment que m'ho he passat bé en molts moments però també és veritat que no ha estat fent una d'aquestes activitats que sempre incloc en aquest blog: llegint un llibre, assistint a un espectacle, anant de viatge... alguna activitat lúdico-cultural d'oci com si digèssim.
Potser ha arribat el moment d'escriure sobre altres coses? Potser ha arribat el moment de deixar d'escriure aquest diari?
Dijous passat la Carolina i jo vam anar veure un espectacle que ens va agradar molt i per tant li correspon un post "como la copa de un pino".
Ja fa dos anys que vàrem anar a veure la companyia d'origen belga Needcompany al Teatre lliure. Era una opció arriscada, un teatre amb un text difícil combinat amb dansa i cançons i interpretat en francès, anglès i neerlandès (subtitulat al català és clar), però ens va encantar l'atmosfera i la capacitat de transmetre sensacions de l'obra concebuda i dirigida per Jan Lauwers.
Aquella obra, Isabella's Room era la primera part, parlava del passat, d'una trilogia que va continuar l'any vinent amb The Lobster Shop i aquest any han programat la tercera part, el present que vam tenir la sort de poder veure ahir The deer house. Els actors / ballarins / cantants de la Needcompany són extraordinaris i els textos i la posada en escena de Jan Lauwers és commovedora.
Vàrem riure sense descollonar-nos, vàrem plorar sense humitejar-nos, jo no vaig parar de doblegar la llengua i xumar que és el que faig sempre quan gaudeixo de les coses amb plaer.
Dijous passat la Carolina i jo vam anar veure un espectacle que ens va agradar molt i per tant li correspon un post "como la copa de un pino".
Ja fa dos anys que vàrem anar a veure la companyia d'origen belga Needcompany al Teatre lliure. Era una opció arriscada, un teatre amb un text difícil combinat amb dansa i cançons i interpretat en francès, anglès i neerlandès (subtitulat al català és clar), però ens va encantar l'atmosfera i la capacitat de transmetre sensacions de l'obra concebuda i dirigida per Jan Lauwers.
Aquella obra, Isabella's Room era la primera part, parlava del passat, d'una trilogia que va continuar l'any vinent amb The Lobster Shop i aquest any han programat la tercera part, el present que vam tenir la sort de poder veure ahir The deer house. Els actors / ballarins / cantants de la Needcompany són extraordinaris i els textos i la posada en escena de Jan Lauwers és commovedora.
Vàrem riure sense descollonar-nos, vàrem plorar sense humitejar-nos, jo no vaig parar de doblegar la llengua i xumar que és el que faig sempre quan gaudeixo de les coses amb plaer.
Etiquetes de comentaris: Dansa, Espectacle, Reflexió, Teatre
enviat per Ludwiada @ 08:42
1 comentaris:
El principi d'aquest post m'ha recordat a un post que vaig escriure al novembre que parlava de desaparèixer, de deixar d'escriure al blog.
En aquell cas jo vaig desaparèixer durant tres setmanes a un país tropical.
No hi ha res millor que romandre ocult. No ser res. Això diu el Tao te ching, a mi m'agrada molt.
Petons estimat
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici