Ludwiades

Manel, Hawai i Trapelles

El juliol és el més de les activitats socials per excel·lència. Comiats, celebracions, festes, sopars, espectacles... aprofitant que fa bon temps però que encara no estem de vacances tots intentem sortir tant com podem per gaudir de l’estiu.

Divendres 17 em vaig demanar festa per poder fer els preparatius de la celebració del meu aniversari. Aquest any vam decidir dedicar-lo a les illes Hawaii un dia que la Carolina havia comprat uns plats de cartró a l’Ikea que tenien un rotllo hawaià. Al final ens va caldre tot el matí per fer la compra i fins a les 14h no vàrem començar a preparar el menú.

A les 17h teníem una altra activitat, anar a l’escola dels nens a la festa de final de curs. En Bernat aquest any es “llicencia” i l’any vinent començarà a anar a l’escola “dels grans” així que vam estar menjant coca i ballant amb el grup d’animació infantil Els Trapelles. En Bernat portava una samarreta amb les mans de tots els seus companys de la classe dels Hipopòtams. Mentre ballava amb poca convicció enmig de tots els companys ens vam adonar que li treu un cap a gairebé tots els nanos: Jo tinc una formiga que es diu Josep Maria...xino, xano, xino, xano... aquestes concentracions de gent no li agraden gaire.

Acabada la festa vam tornar cap a la cuina però no teníem gaire estona perquè al vespre jo anava a un concert de Joan Miquel Oliver i Manel i la Carolina anava al sopar de l’escola. El concert va estar molt i molt bé. Hi vaig anar amb el Roger i vam quedar amb l’Albert i la Jo que també tenien entrades. Ens vam divertir molt. Em va sorprendre l’espai de concerts on fan el festival Cruïlla de cultures no m’ho imaginava tan gran i els Manel van estar molt bé. Amb aquell aire entre grup d’esplai i pop independent van fer una interpretació molt original introduint totes les cançons amb històries inventades que tenien com a protagonistes als components del grup. Va tenir un final feliç i interactiu quan van pujar uns quants del públic a fer rimes amb l’estrofa: Ens ha faltat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Al matí següent més cuina i organització de la festa a la piscina. Aquest any va ser un èxit total. Principalment perquè hi va haver força quòrum i això és el que més m’agrada d’aquesta celebració i en segon lloc perquè els plats van agradar molt. Tothom ens felicitava i cadascú per plats diferents. També em van agradar molt els looks que lluïen alguns com el Fredy amb la cara tota tatuada a l’estil Maori i el Bota amb un aire de turista de Resort dels anys 80.

Lomo-lomi Salmon, Poke, Saimin, Luau o Loco Moco ara són paraules, plats, que hem incorporat al nostre vocabulari.

Etiquetes de comentaris: Amics, Aniversari, Concert, Família

enviat per Ludwiada @ 08:36