Manel, Hawai i Trapelles
El juliol és el més de les activitats socials per excel·lència. Comiats, celebracions, festes, sopars, espectacles... aprofitant que fa bon temps però que encara no estem de vacances tots intentem sortir tant com podem per gaudir de l’estiu.
Divendres 17 em vaig demanar festa per poder fer els preparatius de la celebració del meu aniversari. Aquest any vam decidir dedicar-lo a les illes Hawaii un dia que la Carolina havia comprat uns plats de cartró a l’Ikea que tenien un rotllo hawaià. Al final ens va caldre tot el matí per fer la compra i fins a les 14h no vàrem començar a preparar el menú.
A les 17h teníem una altra activitat, anar a l’escola dels nens a la festa de final de curs. En Bernat aquest any es “llicencia” i l’any vinent començarà a anar a l’escola “dels grans” així que vam estar menjant coca i ballant amb el grup d’animació infantil Els Trapelles. En Bernat portava una samarreta amb les mans de tots els seus companys de la classe dels Hipopòtams. Mentre ballava amb poca convicció enmig de tots els companys ens vam adonar que li treu un cap a gairebé tots els nanos: Jo tinc una formiga que es diu Josep Maria...xino, xano, xino, xano... aquestes concentracions de gent no li agraden gaire.
Acabada la festa vam tornar cap a la cuina però no teníem gaire estona perquè al vespre jo anava a un concert de Joan Miquel Oliver i Manel i la Carolina anava al sopar de l’escola. El concert va estar molt i molt bé. Hi vaig anar amb el Roger i vam quedar amb l’Albert i la Jo que també tenien entrades. Ens vam divertir molt. Em va sorprendre l’espai de concerts on fan el festival
Cruïlla de cultures no m’ho imaginava tan gran i els Manel van estar molt bé. Amb aquell aire entre grup d’esplai i pop independent van fer una interpretació molt original introduint totes les cançons amb històries inventades que tenien com a protagonistes als components del grup. Va tenir un final feliç i interactiu quan van pujar uns quants del públic a fer rimes amb l’estrofa: Ens ha faltat Déu i ajuda arribar fins aquí.
Al matí següent més cuina i organització de la festa a la piscina. Aquest any va ser un èxit total. Principalment perquè hi va haver força quòrum i això és el que més m’agrada d’aquesta celebració i en segon lloc perquè els plats van agradar molt. Tothom ens felicitava i cadascú per plats diferents. També em van agradar molt els looks que lluïen alguns com el Fredy amb la cara tota tatuada a l’estil Maori i el Bota amb un aire de turista de Resort dels anys 80.
Lomo-lomi Salmon, Poke, Saimin, Luau o Loco Moco ara són paraules, plats, que hem incorporat al nostre vocabulari.
Etiquetes de comentaris: Amics, Aniversari, Concert, Família
Dissabte de Rock'n'roll
Aquest dissabte vam anar a veure l'obra
Rock'n'roll de Tom Stoppard al Teatre lliure. Vaig triar la sessió de la tarda per no haver de deixar als nens però al final l'Albert ens va convidar a la seva festa d'aniversari i els vam deixar a dormir a casa dels pares (i dels fills).
Tot i que es feia estrany entrar a les 5 de la tarda al teatre un cop dins et senties com sempre i l'obra ens va agradar molt, ens va interessar i ens va fer estar molt atents malgrat les 3 hores de durada (amb un descans això sí). La temàtica és molt interessant, les vivències dels personatges transcorren des de la primavera de Praga fins a la caiguda del mur de Berlín i els personatges afronten els canvis ideològics, socials i culturals (especialment els musicals) de la història Txeca des de diversos punts de vista. El text és molt bo, té sentències d'aquestes per apuntar en un llistat de frases cèlebres i et fa entendre molt bé les diverses òptiques degut també als diversos plantejaments vitals dels personatges.
Al final la majoria de personatges estan bastant descol·locats: el vell professor, darrer vestigi del partit comunista al Regne Unit, que interpreta magistralment en Lluís Marco. El seu alumne que se’n va a viure a Praga els canvis socials i acaba fora de joc com a dissident de la dissidència interessat més en el moviment musical que en el polític, com sempre l'actor Joan Carreras es mostra impecable. Finalment el personatge de la filla del professor, el prototipus de hippie que ha perdut el tren mentre anava de comuna en comuna i de tripi en tripi, que per acabar ens dona un preciós final feliç. La interpretació de la Chantal Aimeé em va commoure. Pel què fa als actors també em va tornar a agradar molt, crec que és una actriu magnífica, la Mar Ulldemolins (ahir fins i tot a Ventdelplà va demostrar les seves capacitats).
Això doncs satisfets per l'espectacle ens en vam anar a sopar amb l'Albert, la Bi, el Pol, la Sara i el Txema. Vam sopar molt bé per 18€!! El restaurant es diu Traspaso i fa una cuina bastant elaborada en un ambient molt de bar i a un preu molt de fonda, hi havia tot de gent del Cirque du Soleil per allà.
Vam acabar a casa de l'Albert celebrant el seu aniversari amb la seva música mig tecno mig rock dur, els seus amics surfers, els de sempre i els seus mojitos per tancar un dissabte de Rock'n'roll.
Etiquetes de comentaris: Amics, Aniversari, Teatre
Quaranta i un
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana de celebracions d'aniversari. D'una banda la Judith, la Tuti, que en va fer 40 i d'una altra el Marcel, el Tremens, que va celebrar el seu primer.
M'ho vaig passar molt bé a l'aniversari de la Tuti. Era la clàssica festa sorpresa i veritablement li vàrem donar una bona sorpresa, no s'ho esperava gens i em va agradar molt poder-hi participar. Tots estàvem força animats i encara ho vam estar més després de les cerveses que vam demanar i de les caipirinhes amb les que ens van obsequiar els organitzadors.
La barbacoa que van muntar els de can Rin també estava mot bé, mini hamburguesa, pinxito i amanida, estava mot bo i després el sistema de pastís repartit en 40 trossos amb una espelma cadascun li va donar un aire més festiu. Per acabar el joc que va muntar l'Aina amh preguntes sobre anècdotes de la Ju ens va fer riure una bona estona amb les seves sortides. Darrerament, els darrers anys, ens hem distanciat una mica de la Judith i el Lluís però són aquestes
distàncies que s'escursen ràpidament quan tens l'ocasió.
L'altre aniversari, el de dissabte per la tarda, el vam organitzar nosaltres òbviament. La Carolina s'havia ocupat de comprar llaminadures i regals per als nens i d'encarregar ensaimades,
brioixos i una coca com a pastís. Dissabte ho vàrem enllestir tot amb un parell d'horetes. Una compra, engalanar la piscina i preparar els entrepans que els vàrem fer entre la Bea i jo.
Com va passar al primer aniversari del Bernat, el Marcel és qui menys es va assabentar de que allò era una festa i de que ell era el protagonista, però fins i tot així s'ho va passar molt bé anant de mà en mà tota la tarda sense parar. És clar que el Bernat és qui s'ho va passar millor, sempre que hi ha més nens i música i jocs, no para, a l'inrevés, en comptes de cansar-se cada cop sembla que tingui més energia i fins que no se'n va anar tothom no va deixar de córrer i de saltar.
M'agrada veure que els meus fills fan anys i creixen acompanyats de les nostres famílies i dels nostres amics tant importants els uns com els altres.
Etiquetes de comentaris: Amics, Aniversari, Família, Festa
Record del primer aniversari
Deu haver-hi algú que recordi la seva primera festa d’aniversari? No sé si som capaços de recordar de forma conscient alguna cosa que ens va passar el primer any de la nostra vida. El Bernat segurament no recordarà que aquest diumenge vam fer la seva primera festa d’aniversari, que es van reunir 40 persones entre família i amics al menjador de casa, que hi havia altres nens d’una semblant a la seva, el Marc, el Jan, la Lia, el Gonzalo, l’Oriol. Aquests tampoc recordaran que van estar a la festa del primer aniversari del Bernat.
La Carolina i jo sí que ho recordarem i com que estem en l’era de la imatge (i de la informació, i del coneixement, i de la tecnolgia, i de la comunicació, i, i, i...) ho vàrem fotografiar i filmar i un dia el Bernat també ho recordarà. Tot i que les imatges que li vindran al cap seran les que vàrem veure nosaltres a través dels nostres ulls digitals de marca Canon i JVC respectivament.
Etiquetes de comentaris: Aniversari, Família
A la japonesa
M’ho vaig passar molt bé en la celebració del meu aniversari, desde fa tres anys que vaig decidir dedicar la festa d’aniversari a un país i crec que ha estat un bon encert. D’una banda a la gent li fa més gràcia, cada any hi ha alguna cosa diferent i per tant “no és la mateixa” festa d’aniversari del Jordi a la piscina de can de la Fuente, i de l’altre la Carolina i jo ens ho passem molt bé pensant les quatre coses de decoració i preparant el menú. El primer any va ser molt senzill: “xurrasco brasileiro” era qüestió de comprar carn, pinya i platan i apa, a la graella. L’any passat el repte ja va ser més elevat vàrem preparar una vintena de plats hindús sense haver-ho fet mai abans i va quedar prou reeixit. A tothom li va agradar el menjar i nosaltres vàrem descubrir el que és una jornada laboral a la cuina, tot una experiència!!
Aquest any també era un repte, la cuina japonesa fa cert respecte perquè són molt curosos en l’elaboració i la presentació i a nosaltres ens falta la paciència budista. Per sort, però, vàrem tenir ajuda: La Mar, el Dani Almer, la Magda, el Dani Vall, la Tere i el Raúl van fer que semblés molt més senzill preparar el menú que havíem pensat, la Carolina com sempre va estar a totes, es va encarregar de les decoracions, dels plats i palillos i em va acompanyar a comprar els ingredients a un súper japonès (que també va ser una experiència interessant). I tot això en una setmana molt dura perquè vàrem perdre el que esperàvem que seria el nostre segon fill i li van fer un raspat a la Carolina.
La festa de nou tot un èxit es va acabar gairebé tot, menys les amanides de cogombre i wakame i que eren una mica aborrides. Vàrem tenir dues Gueishas espectaculars, la Judith i la Barbara que reien i feien riure molt i dos lluitadors de Sumo, l’Albert i el Pol que van fer un combat molt artístic.
Etiquetes de comentaris: Aniversari, Família, Festa
El juliol és el més de les activitats socials per excel·lència. Comiats, celebracions, festes, sopars, espectacles... aprofitant que fa bon temps però que encara no estem de vacances tots intentem sortir tant com podem per gaudir de l’estiu.
