Ludwiades

Feia dies que pensava que havia de començar a posar-me roba d'estiu, amb una jaqueta això sí, però començar a posar-me camises o polos de màniga curta per no haver d'anar tot el dia amb la camisa arremangada. Vaig triar un mal dia per començar perquè quan vaig sortir al carrer em vaig adonar que feia força fresqueta, molt de vent i pluja, però ja no em vaig voler fer enrere. Quan vaig plegar de la feina (després de passar bastant fred amb la meva camisa de màniga curta) vaig trucar a l'Albert i li vaig preguntar si feia alguna cosa per dinar. Ell em va dir que volia passar per la Base Nàutica a veure com estava el mar perquè amb aquest vent tenia l'adrenalina a tope i moltes ganes de navegar.

Jo me'n vaig anar a Diagonal Mar a fer un parell d'encàrrecs i finalment em va trucar l'Albert dient que havia quedat tant xop de camí cap al mar que se n'havia anat a casa i em convidava a dinar. Vaig dinar de conya, unes petxugues de pollastre al curri amb pimientos del piquillo i formatge brie per sobre acompanyat d’un puré de patates i un suc de maduixes i meló. De postre una presa de xocolata negra i un capuccino de sobre. Vaig quedar encantat, bon àpat i bona conversa amb el més antic dels meus amics.

Després me’n vaig anar a casa de l’Albert de la Jordina i l’Albert a celebrar l’aniversari de la Lia, allà estava la Carolina amb el Bernat i l’oncle G. Com sempre vam estar molt bé amb els Pinyimas i el seu entorn, sempre t’hi trobes com a casa. El Bernat amb els seus pantalons de peto va triomfar tocant l’harmònica pel saló.

El darrer esdeveniment del dia no va poder ser millor. Vam anar ala Biblitoteca de Catalunya a veure el clàssic Antígona interpretat per la companyia La Perla 29, que té com a protagonistes els televisius Pep Cruz i Clara Segura. L’entorn era fantàstic i l’obra va estar molt bé. No es va fer gens pesada, com podria pensar-se al tractar-se d'una obra clàssica, i com sempre la Clara Segura em va tornar a deixar bocabadat. Toca tots els registres des de la vessant més rotundament còmica dels espactacles que ha fet amb el seu col·lega Bruno Oro fins a la tragèdia grega. Sempre està al seu lloc, impecable. Per acabar-ho d’arrodonir l’espectacle acaba amb una cançó en grec que interpreta molt bé en Pep acompanyat de les dues veus femenines i com no la Segura torna a destacar. Vam sortir amb una sensació de plaer molt agradable mentre aguantàvem el paraigües amb la seguretat d’haver passat una molt bona estona.

Sempre que passem un dia agradable a la platja prenent el solet, xerrant i dinant a gust el JoanRa acostuma a dir: Gran dia de platja! Sí senyor. Divendres va ser un gran dia de pluja.