Ludwiades

Vaig escoltar a TV3 que la destinació preferida dels catalans per Setmana Santa ha estat Cantabria. Jo no sé si tota la gent que hi havia per a travessar la capital maña el dilluns sant venien de Cantabria, del País Basc o de més enllà però que érem molts això si que ho vaig notar, vàrem trigar una hora i mitja per passar la ciutat!

Tret d’aquest aspecte la resta de dies a la famosa casa de pescadors de la que tan bé parlaven l’Albert i la Jordina van anar molt i molt bé. L’entorn és fantàstic, és un espai natural molt característic amb una ría envoltada de maresmes que passen de ser un estany d’aigües plàcides com una bassa d'oli a un fangar ple de roques i molses marines.

La casa a més és molt acollidora i està molt ben moblada. Nosaltres estàvem en un dels dos apartaments que té adossats i que són com unes mini casetes que van anar molt bé per mantenir allunyats els nostres petits entreteniments nocturns de la resta de companys d’excursió.

Parlant dels companys, a més del Piñi i la Jo, d’una banda hi havia l’Albert i la Bi que feien grup amb nosaltres i de l'altre tres parelles més que són amics del Piñi. Ah i també dos nois més que viuen al Euskadi i que van passar un dia a la casa. La veritat és que la convivència va ser perfecte, tots eren gent molt oberta amb la que podies conversar, o no, i cadascú alhora anava al seu aire, de manera que ningú havia d’anar a remolc dels altres, simplement compartíem espai i estones, d’una forma molt natural.

Els amics surfers no ho van tenir tan bé perquè no els va fer gaire bona mar, bones onades vaja, però van poder matar el cuquet amb la mica que hi havia. Jo vaig fer una de les meves caminades en solitari, aquest cop vaig fer un mal càlcul i vaig estar tres hores i mitja caminant sense parar però m’ho vaig passar bé i vaig poder contemplar unes vistes molt boniques de la platja de Berria i Tregandin des de dalt de la muntanya que les separa. El Bernat també va estar molt a gust jugant amb la Lia i recollint tota mena de pedres variades a l’entorn de la casa.

La tornada ens va deixar un cert mal sabor perquè ens vàrem angoixar una mica ,passant tanta estona dins del cotxe, crec que si aprenc a controlar millor la meva ansietat quan em perdo (en tots els sentits), la Carolina m’ho agrairà i no m’amenaçarà amb no voler anar d’excursió mai més (glups!!).

Com va dir la Carolina al final ens va anar molt bé no caber a la bodega de Can Solé i quedar-nos a casa dissabte al vespre. El Roger també va venir a casa i vam sopar uns espagueti carbonara amb un punt de mostassa verda que em van sortir, ho puc dir sense vergonya, boníssims. Fins aquí res que no passi habitualment, tret del punt de mostassa és clar.

La diferència la va posar en Lluís, el Llach. Ens vam asseure davant del televisor i vàrem gaudir durant més de dues hores de l’emotiu concert de comiat del cantant de Verges. Va ser molt interessant perquè va fer una revisió de la seva història, però sobretot per el repàs que va fer de totes les seves temàtiques tan ben explicades, amb aquell to, tan tímid, coqueta però alhora descarat i punyent d’en Lluís. Va parlar de les persones, de la terra, del mar, del seu poble, de les esquerres, del nacionalisme, dels amics, de l’estatut, de l’estimació, de la censura, del desig, de la història... cada introducció a cada cançó era un text encantador que subratllava el contingut del que cantaria a continuació. El concert va ser com és ell bonic, senzill, sincer i molt emocionant.

Al acabar el concert va baixar i va començar a avançar entre el públic per saludar a tothom, també a les autoritats, en Montilla i en Mas van ser xiulats per la concurrència. El millor moment va ser quan es va fondre entre la gent, la càmera de TV3 no el trobava i tothom va cantar de forma espontània primer l’Estaca i després Laura.

La casa Damm també es va apuntar al comiat i aquests dies feia un anunci en el que un noi s’acostava a la barra i aixecant la mà amagant el dit polze (és a dir amb les quatre barres) es demanava una estrella, mentre s’asseia la veu en off deia: “A la teva salut, Lluís!”