web statistics
Ludwiades: 11.06

23.11.06

Com ser Jordi Bosch


Avui estava pensant que l'actuació que vaig veure d'en Jordi Bosch em va agradar molt i que estaria bé deixar-ne constància en el meu blog. Al pensar-hi m'ha vingut al cap la extraordinària pel·lícula de l'Spike Jones "Being John Malcovich". Que emocionant és que et sorprenguin amb històries originals i que et facin somriure del pur plaer de pensar quina idea tan genial! Com se li ha acudit això al guionista? Que bo! Llàstima que en el món del cinema passi tan poques vegades.

Reprenent el fil inicial, de Jordi Bosch a Jordi Bosch, he de dir que em va agradar molt confirmar que és un actor amb una gran capacitat de comunicar les petites emocions, en una obra tan continguda com aquesta les mirades i les expressions facials són essencials per fer arribar a l'espectador allò que el text no diu però que justament és la part essencial en el missatge de l'obra.

Es tractava de l'obra "Adreça desconeguda" que interpreta conjuntament amb en Ramon Madaula i és clar la comparació entre dos grans actor de l'escena catalana era inevitable. Val a dir que el personatge d'en Bosch té més suc que el d'en Madaula però, al meu parer, el primer també té molt més suc o sang o fusta, que no pas l'altre.

L'obra ha estat bé un text molt breu, d'una hora de durada, en la que ens narren el període d'entreguerres a Alemanya a través de la relació epistolar entre dos socis, un alemany jueu emigrat a Estats Units i l'altre que torna a Alemanya i viu aquest període a Munich. Dos punts de vista contrastats que acaba produint un efecte devastador tan en la seva amistat com en la seva vida. Una d'aquestes històries que t'has de guardar en una butxaca de la memòria per poder-te'n recordar i fer-hi una ullada a en aquells moments en que cal triar que és allò que ens importa més.

Etiquetes de comentaris: