Ludwiades

Tot va sortir rodó i fàcil. El vol fins a Treviso, l'hotel on vàrem passar la primera nit, el cotxe que vàrem llogar per anar d'italians per Croàcia, el trajecte fins a Zagreb travessant Eslovènia... un cop a Zagreb ens va costar molt de trobar l'apartament on vàrem passar la nit perquè jo em pensava que era un "Apartahotel" i no hi havia cap rètol per enlloc. Al final no sé ben bé com vaig trobar la noia de l'agència i ens va portar fins al pis. Zagreb no ens va impressionar i com que la dia següent era festiu i tot estava tancat vàrem agafar la nostra Fiat i vam marxar a Privlaka on havíem llogat la casa.

Privlaka és una peninsula que té mar a dues bandes. Segons en Domagoj, el propietari de la caseta, el bonic és el del sud, la Ninska laguna, i allà és on vam anar més sovint perquè des de casa arribàvem en 10 minuts a peu de platja i a banda de ser bonic, amb les muntayes de Plakenika de fons, s'estava molt tranquil·let. El Bernat i el Marcel no paraven de tirar pedretes i demanar-me que les fes botar. La casa era perfecte pels 4. El jardí d'oliveres, cap casa a la vista, s'hi estava de conya. Ens van agradar molt les ciutats de Zadar i de Sibenik i el poblet veí de Nin, ens va agradar l'illa de Pag tot i que vam tenir la mala sort de triar la platja on anaven tots els joves maquineros, plena de xiringuitos... però sobretot ens van agradar els parcs naturals del riu Krka i dels llacs de Plitvice.

Després de passar la setmana a Privlaka vam estar un parell de dies en un hotelet/casa d'hostes al costat del parc de Plivicka jezera. Tal com m'imaginava, una maravella. Vam anar-hi els dos dies i vam arpofitar el temps al màxim per passejar per tots els racons d'aquest impressionant paratge farcit de llacs i salts d'aigüa. Paisatges pintats de verd, blau, marró, ocre... ara un llac verd maragda, ara un de blau turquesa i entre mig un jardí japonès, una fageda centenària.

Croàcia ens va agradar molt, ens hi vam trobar bé en aquell ambient mediterrani però ordenat.