Ludwiades

Bruços a l'Oceanogràfic

Aquests dies que hem passat al Mareny han estat la primera excursió que hem fet els de casa sols. Normalment sempre liem a algú altre o ens apuntem a alguna proposta però aquesta vegada hem anat nosaltres sols i ens ho hem passat molt bé. Tant bé com anant amb amics, una cosa no treu l'altre.

Vam estar molt còmodes, com diu el G:-), i també va ser divertit que vinguessin la tieta i les cosines a visitar-nos i fèssim un retrobament marenyero com quan èrem petits i corríem tots per allà.

La Judith, la filla de la Marta, és tant graciosa com gamberra (la paraula trapella la trobo fictícia) i el Miquel es va posar els patins i quan va tornar portava tot de petxines i va dir que havia descobert que els patins no s'enfonsen a la platja. Després va relliscar i va caure al terra al mig del restaurant. El seu pare, fent broma, es tapava la cara amb les mans. La Raquel no deia gaire res perquè havia tingut una trobada 'literària' amb uns amics fins a la matinada i gairebé no havia dormit. Les joves promeses familiars són la bomba!

Dissabte com que feia mal dia vam anar a València a l'Oceanogràfic. Està força bé, és una fusió entre aquari, zoo i parc temàtic i la quantitat de peixos és realment espectacular. Un dels moments més divertits va ser quan mirava els taurons amb el Bernat. Primer hi havia uns de petitons i quan es va apropar un de gran li vaig dir - Mira aquest que gran que és- i ell tant tranquil em va contestar - És un Bruce. Després quan estàvem dins un tub d'aquests que et fan passar pel mig de l'aigua cridava - Mira! molts bruços! Són bruços! - A la Carolina i a mi ens va fer molta gràcia.

El Bruce és un tauró molt gran que apareix a la pel·lícula 'Buscant en Nemo' de Walt Disney/Pixar. Realment és com els que hi havia a l'Oceanogràfic.

El Marcel també s'ho va passar molt bé observant-ho tot i cantant una mena de la-la-la mentre anava a espatlles nostres. Va ser una experència molt maca, tot i que cansada, perquè entre la pluja i la quantitat de gent no podíem deixar els nens al seu aire un sol moment.

La propera trobada familiar m'agradaria fer-la en una casa de pagès al Delta de l'Ebre. Ja fa temps que ho proposo i sembla que a tothom li fa el pes però cal acabar-ho d'organitzar. D'aquest any no passa!

Etiquetes de comentaris: Família, Vacances

enviat per Ludwiada @ 15:37 2 comentaris

Retorn al Mareny Blau

No sé si és a causa de la novel·la del Baxauli, que em va fer pensar en el Mareny o simplement que era una opció assequible per passar uns dies fora de casa però el fet és que aquesta Setmana Santa hem anat tota la família a l'apartament de l'avia Ilda.

En certa manera també em feia gràcia que els meus fills es passegessin pels mateixos espais per on jo ho feia quan tenia la seva edat. És una situació curiosa, com també ho és trobar-te amb aquells nens amb els que jugaves ara en el rol de pares vigilants de nens que donen voltes i voltes en bicicleta. Són els cicles de la vida que quan els veus al teu davant de forma tant evident generen unes sensacions ben especials.

El Mareny es fa cada cop més petit. Aquesta sensació ja la vaig tenir la darrera vegada que hi vaig anar amb la Carolina, farà uns 10 anys, però encara ho he trobat més reduït. En canvi pels que hi són els sembla que està massificat, si són 4 gats! Justament això és el que em costava més a mi, haver de saludar gent tot el dia, haver de conviure a la força sense poder triar, de fet va arribar un punt que em sentia tant distant d'aquella gent que realment no hi havia on triar, ja n'hi sortia de casa, però crec que això també és culpa de l'adolescència, per no donarr-me la culpa.

La veritat és que per mi ha estat com tancar la història. Crec que hi he anat per darrera vegada, he fet la darrera volta de bicileta tot i que aquesta vegada en realitat l'ha fet el Bernat.

enviat per Ludwiada @ 09:22 2 comentaris