Gauxo, el Barça i el blog
Opa i Estatut, el Barça és collonut!! Seppe, l'home llampec que apareix i desapareix d'escena en un obrir i tancar d'ulls cridava desaforadament aquesta frase al menjador del Petit ciel. Allà tots ens vàrem abraçar emocionats quan el Gauxo es passejava pel Bernabéu acaronant la pilota amb la delicadesa d'un ballarí i acompanyant-la fins a la xarxa de la porteria del Madrid. Les brasileres saltaven i cridaven, en Rinxoletto estava tot cofoi amb un gran somriure a la cara, en Titus cridava els 'putes' corresponents, al Tuzzo se li escapava algun gruny xenòfob de l'emoció, fins i tot els senyors Ballaruques saltaven com dos bells col.legues d'escola, jo també m'afegia desde la meva tercera fila i cantava amb els companys de sempre, només en G es mostrava més tímit i ens mirava somrient des de la seva posició.
A mi no m'agrada gaire el futbol però no puc evitar ser del Barça, és més fort que jo. És clar que si el fultbol en general i el Barça en particular actuessin sempre de la manera que ho van fer aquest dissabte segur que m'agradaria, sigui contra el Madrid o sigui contra qui sigui, aquells nois amb la bimba als peus varen fer una actuació artística d'alt nivell, va ser un espectacle bonic, digne i interessant, i si a més ets del Barça...
La sort de compartir una alegria d'aquest tipus amb milions de persones és que és televisivament rentable intentar sadollar a base de repeticions a tots els espectadors, de manera que pots reviure el plaer durant dies i com que és un plaer col.lectiu i tothom ho sap els uns s'ho recorden als altres i tots plegats allarguem el record quan més millor. Doncs bé aquest trobo que és també l'objectiu d'aquest Blog per a mi, disfrutar més de les coses recordant-les, pensant-hi amb l'excusa de voler-les escriure aquí i algun dia tornant-les a llegir.
Etiquetes de comentaris: Amics, Barça, Televisió
Circumloquis
Patilla
Porta, morta, aorta, aborta, torba, masturba, barba, bulba, bagul,gandul, llagud, cabut, tucà, toca't, posa't, parat, poruc, porc, porca i porta.
Finestra, funesta, pesta, testa, tasta, tusta, òstia, ostra, trau,treu, tria, tima, mite, metre, mestre, menestra i finestra.
Mirall, vitrall, ventall, tall, llac, lloc, coll, cony, codony, codonyat, conyac, canya, iaia, io-io, jo, ja, je, jec, crec, cec,sec, sequera, rasera, serena, sarau, gripau, grimpar, rimar, mirar i mirall.
Llum, fum, fam, mafia, flama, limfa, nimfa, infàmia, anfibia, Biafra, fam, fum i llum.
Reflexe, convexe, sexe, erecció, reacció, acció, facció, factor,infractor, fractura, factura, Tura, dura, rua, grua, grau, frau,Freud, fred, pet, pit, pot, put, pudor, rodó, colló, mugró, goma,mag, gap, paga, apaga i vamonos.
PatillaEtiquetes de comentaris: Escrit
Ricard 3r
La setmana passada vam anar a veure
Ricard 3r al
Teatre Lliure. No era la primera vegada que veiem una versió de Shakespeare actualitzada però sí la primera dirigida per l’Àlex Rigola (les altres vegades havíem vist Macbeth i el Rei Lear dirigides pel Calixto Bieito al
Teatre Romea).
A diferència de l’estil més destripat i gore de Bieito l’adaptació de Rigola em va semblar fins i tot dolça, a voltes un tant naïf i buscant més la complicitat del públic i la comicitat en comptes de la provocació, tot i situar l’acció en un bar de putes i assessinar a tots els Ducs, Comptes i Lords que hi haguessin a l’escenari!!.
La veritat és que no em va impresionar tant com ho va fer el Rei Lear, fins ara la que m’ha frepat més de les tres, però vaig disfrutar especialment amb la interpretació del Pere Arquillué, sobretot per la seva dicció (em va emocionar en un fragment que parla arran de micro) i també la i d'en Joan Carreras que té un personatge per lluir-se i se'n surt molt bé canta, balla, riu, plora i és clar també mor.
També la combinació de diferents medis com ara el video, la música, la dança i la cançó interpretades pels mateixos actors i la utilització de l’espai en el que es denvolupen multiples accions a la vegada ens va fer gaudir d’alguns moments coreogràfics espectaculars.
Etiquetes de comentaris: Espectacle, Teatre
Un diari als 35
Doncs ara que ja la febrada dels blogs s'ha estés tant que un no se sent bé amb si mateix sense registrar la seva vida en algun espai de la xarxa m'he animat a fer un blog. Penso que és potser un pél infantil començar un diari als 35 quan això se suposa que ho fan les nenes de 12, però bé farem la prova i a veure què passa.
Etiquetes de comentaris: Reflexió
