Ludwiades

L'altre dia en un exercici de l'assignatura d'anglès que estic fent em demanaven que fes una redacció exposant els aspectes que millor i pitjor valoro del lloc on visc. Vaig explicar (amb el meu nivell justet-dubtós-consultat-corregit_pel_G d'anglès) que el que valoro més especialment és la situació. Trobo que estar tan a prop del mar, de la muntanya i de la ciutat em permet gaudir de tots tres entorns de manera molt senzilla. Aquesta setmana precisament ho he viscut així.

A la ciutat hi vaig cada dia a treballar això és senzillament una necessitat, treballo per viure això està claríssim. Però a banda dijous al vespre hi vaig baixar també a fer un sopar amb uns quants amics i amigues del poble. Vam anar al Yashima, un restaurant japonès que està al meu antic barri, a Josep Tarradelles amb avinguda Sarrià (quants records,...no podia deixar de pensar en el meu antic amic Vivian amb els pantalons arremangats plantant el videt al mig del llac...). No havia anat mai a una planxa japonesa (Teppan’yaki) i em va encantar, ho vaig trobar boníssim i un espectacle digne de veure, com treballa el cuiner que et va preparant els plats al davant. Vam triar el menú més car, ja que hi èrem, i això ja no em va agradar tant. Com diria l'Albert petit va ser un sopar anti-crisi o el meu estimat Rubianes (a l'infern sia) crisis? que coño crisis!!

Dissabte vaig gaudir de la vessant mar i muntanya. Vaig quedar a les 8 del matí amb tres amics del poble per pujar en bici (menys el Bota que anava corrent, és impressionant veure com puja per les trialeres els 110 Kg). Em va agradar molt, d'una banda veure que vaig ser capaç de pujar muntanya amunt, per l'altre que m'anaven explicant per aquí es puja fins al corredor, per allà es va a can Rimbles, a can Bruguera, aquest és el camí fons, l'antic molí...la veritat és que vivim a 15 minuts en bici del parc nartural del Corredor-Montnegre i val la pena de tant en tant girar-se i tirar cap amunt.

Sobretot perquè després de baixada vàrem quedar per fer el vermutillo a la platja. Vam agafar una bona taula en plena sorra i al cap d'una estona ja teníem a les parelles i als nens corrent per allà, bé i el entrepans de can Jaume que estan molt bons. És un goig veure com s’ho passa el Bernat a la platja, al pobre Marcel l’hem de controlar més encara i atutrar-lo a mig camí quan se’n va cap al mar.

Va ser un dissabte de menú complet, de primer un mar i muntanya, de segon una migdiada en família, per sopar un can Solé i de postre el Barça va guanyar la lliga.

Fa dies llegia una entrevista a en Joan Miquel Oliver que em va fer somriure i estar d'acord amb ell. Deia: "La feina d’un artista pop no és res més que agafar les collonades més grosses que et puguis imaginar i convertir-les en art. Nosaltres fem això. Amb què fem feina? Amb el Lego, l’Scalextric, i ara amb el Bombon Mallorquín. No som molt romàntics”.

M'agrada gairebé tot el que que fa aquest tio (no sé si preocupar-me?): Els discos d'Antònia Font, els vídeos, els concerts, sols o amb l'orquestra filarmònica, les seves cançons en solitari, la seva música, el seu llibre El misteri de l'amor... suposo que realment el que m'agrada és el seu món, les seves collonades, tan properes a les meves històricament i geogràfica i que ell sap convertir en art amb grans dosis d'originalitat, tendresa i de bon gust. Et fa gaudir d'un polo de llimona, d'un astronauta rimador, un batiskafo rus...una música i una lletra que creen un món molt particular i que a mi em té el cor robat perquè fa extraordinari allò més ordinari.

El passat dia 30 actuava a l'Aliança del Poble Nou i no me'n vaig poder estar de comprar entrades. La Carolina i el Roger em van dir que no els venia de gust venir i llavors se'm va acudir que segurament al Marc sí que li vindria de gust.

El concert va estar realment bé, millor del que m'esperava, en Joan Miquel es va anar animant i estava molt xerraire sobretot perquè li feia molta gràcia formar part del Festival internacional de guitarra i ens va obsequiar amb alguns solos a vegades gamberrors i minimalistes a vegades roquers i potents. Només acompanyat d'un laüt, una bateria i el seu filet de veu (com diu la mare del Marc) va omplir i transformar l'envellida sala del casino.

Em va agradar molt anar amb el Marc, després vam estar xerrant una bona estona mentre preníem un Shish kebab que segons em va semblar no era més que l'hamburguesa especial disfressada. Podrien ser temes per cançons de l'Oliver: el bistec rus, els shawarmas, el pans&company... collonades pop.