Ludwiades

Ahir vaig veure la darrera peli dels germans Cohen, No country for old men. Me la va passar el Dídac que se l’havia baixat d’una pàgina web xilena que subtitula pel·lícules per a sords i per a analfabets lingüístics com jo suposo (cine subtitulado). Crec que és una bona pel·lícula com gairebé totes les que fan aquests dos germans tot i que al fer-se grans han perdut la frescor i la ironia de les primeres pel·lícules de les quals n’era un absolut fan, Arizona baby em va fer tan feliç, tantes vegades, és una pel·lícula que puc veure sempre. Recordo que en aquella època fins i tot m’agradava el Nicolas Cage, que pobret ha acabat fent el ridícul d’alt d’una moto en flames. De totes maneres confesso que per a mi segueix sent l’home trist i babau de la jaqueta de pell de serp a Wild at heart o aquells dos germans bessons tan acomplexats de la pel·lícula Adaptation (curiosa peli sobre els guionistes d’una altra pel·lícula del mateix director: Being John Malkovich.) o l’alcohòlic autodestructiu de Leaving Las Vegas, crec que és el millor home trist i decadent del cinema malgrat que sovint accepti projectes realment lamentables.

De fet del que volia parlar és d’un altre home, l’actor espanyol per excel·lència, si més no avui dia 11 de febrer de 2008 i ara que el Banderas ja és tot un director de videoclips, vull dir de pel·lícules, és en Javier Bardem. Un actor correcte amb un físic especial i al que li donen papers molt característics, una combinació per a que siguis recordat en una professió amb tanta competència, certament. I parlant del físic del Bardem, l’altre dia vaig fer una mini enquesta en un sopar sobre l’atracció que senten les dones (inclosa la meva) per aquest home (o toro, dic jo. Malgrat que quan ho dic elles pensen que l’envejo a mi em sembla un minotaure). 6 de 6 dones van dir que les “posava” molt i en canvi només una d’elles el trobava guapo. Penses aleshores, si al final els tios més atractius poden ser tan lletjos (és que després de veure la peli dels Cohen no pots pensar una altra cosa) i els que més lliguen a les discoteques són els pesats perquè carai s’arregla tan la gent, van als gimnasos, es posen cremes a la cara, etc, etc? Deu ser per agradar-se a si mateixos o la parella és clar.

Al final no queda més remei que donar la raó als Sírex: Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ninguno, ninguno, ninguno, ninguno de feo. Això si que és enveja!