Ludwiades

El cul d’en Jaumet

En Jaumet no es pentinava mai. Acostumat com estava a que la gent l’adulés independentment de l’aspecte que tenia havia decidit que l’important era sentir-se còmode i ja des de petitet havia odiat les pintes. A vegades algú li havia dit que amb aquell despentinat encara se li veia el cap més gros però a ell tan li feia.

En Jaumet era un virtuós. Cantava com volia, tocava tota mena d’instruments i tenia una energia que no el deixava parar mai quiet. Estava especialment dotat per música relacionada amb el món del Jazz i la seva veu tenia una personalitat inconfusible que amb els anys l’havia convertit en un cantant d’èxit internacional especialitzat en versionar grans temes.

Diumenge passat en Jaumet va actuar als Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell. En aquell entorn tan afavoridor la seva estrella va brillar com mai. Ell estava còmode, desinvolt, com a casa i decidit a convertir a aquell públic farcit d’estirats carcamals en un grup de joves seguidors a l’estil d’un plató d’OT. Jo em mirava a la Carolina com picava de mans i movia el cap i els peus a banda i banda seguint el ritme que marcava el mestre Jamie Cullum.

Ens va captivar a tots, estirats i no estirats, ens va explicar moltes anècdotes: que aquell dia feia 30 anys, que gràcies a Clint Eastwood tenia un globus d’or, que estava molt content de ser allà i va aplaudir al públic, que els de Londres no són especialment glamorosos però hi ha gent amb molt de talent... no va parar, parlava, saltava, tocava amb les mans amb els peus, amb el cul, feia tota mena de veus, fins i tot en una cançó es va fer els cors femenins.

Al matí següent després d’haver dormit al Mas ses vinyes, en aquell llit elevat d’estructura metàl·lica amb vistes a l’Empordà vaig veure a la Carolina tranquil·la, relaxada, plena, descansada. Després de prendre un cafè amb llet i una Cola a Sa Tuna vam tornar amb la sensació d’haver fet un break profund, ben fet, revifador.

Etiquetes de comentaris: Anècdota, Concert

enviat per Ludwiada @ 08:53