Ludwiades

He pensat en algú viatjant dins d' un barril per un riu i m’ha vingut al cap la imatge d'un dels primers capítols de la sèrie Pippi Langstrump en la que cau a l'aigua dins un barril i sento una estranya sensació que em ve del passat, de la infantesa, del pis de la Plaça del Doctor Torrens, els entrepans a la cuina, el Lian Shan Po, el Mareny Blau, els Pérez, Sant Joan Bosco, el Gimnasio Dojo…

He fet un viatge fluvial tot llegint un llibre d’en Joan Barril que s’anomena Tots els ports es diuen Helena. És una novel·la que m’ha agradat. Tracta d’una parella i el fill d’ella que fan durant el mes d’agost un transport fluvial de pianos des de Rotterdam fins a Bucarest. El noi adolescent és el protagonista i descobreix l’amor amb una polissona romanesa que està amagada a la gavarra mentre travessa el cor de la vella Europa.

La història bonica i entretinguda però sobretot està farcida de reflexions i sentencies que et fan pensar en temes com la guerra, les nacions, l’amor, el pas del temps, les cultures..., alhora que et porta de viatge. I és que aquest home, en Barril, és un individu especial, jo mai li havia prestat gaire atenció per qüestions tan superficials com el seu posat seriós i sorneguer que em semblava que denotava sentir-se per sobre del bé i del mal. El programa del 33 i el Cafè de la república que fa a Catalunya ràdio junt amb en Joan Oller m’ha fet parar atenció, obrir els ulls i les orelles i apreciar-hi bon gust, intel·ligència, humilitat, capacitat d’escoltar, imaginació...

Transcric una selecció de fragments que m’han cridat l’atenció:

“...hem regat els geranis i hem rentat els plats del sopar d’ahir. Ho hem fet en silenci i m’he trobat força bé en aquest silenci compartit. Això deu ser el naixement de l’amistat:la possibilitat compartir silencis confortables amb gent amb la qual no ens uneix una altra cosa que el moment.”

“Totes les nacions, quan es miren a elles mateixes, es deformen.Com el gat que s’infla per semblar més gros quan l’ataca un gos. Com l’ós o com la serp que es posen drets abans d’envestir. Com la cua del paó reial que vol impressionar-nos perquè no arribem a la conclusió que, en realitat, no és més que una gallina disfressada.”

“Quan la gent riu, la vida és més possible. Quan sap riure’s d’ ell mateix senyal que és algú de qui ens podem fiar, perquè és algú que no té por de les seves mancances. I quan no hi ha por tampoc hi ha motius per fer mal als altres.”

“Els meus amics sovint parlen de masturbar-se.De les palles que es fan, com diuen els més grans. Que si dues i tres, i els més mentiders diuen que cinc o sis. Començar a fer-se home no deu voler dir començar a fer-se palles sinó començar a exagerar sobre la pròpia condició d’home.”