El passeig dels anglesos

M’agrada el Passeig dels Anglesos, les seves torres senyorials, moltes ara renovades, li donen un aire molt diferent a la resta de passejos marítims del Maresme, una mica a l’estil de Sitges però més tranquil, amb menys gent. A vegades els llocs més elitistes i els llocs més pobres o llunyans, com sempre els extrems que estoquen, són els únics on es pot gaudir de la tranquilitat de passejar sense que sembli que estàs en un centre comercial. Tot i que ningú et prohibeix el pas, el fet de que la majoria de vivendes siguin d'allò que anomenem alt standing i que el nucli urbà més proper quedi a l'altre banda de la via del tren el conevrteix en un lloc exclusiu Fora del mes d'agost, del que no s'escapa cap platja,.
Ahir mentre corria pel passeig anava pensant que em venia de gust escriure-ho. Perquè a les 7 de la tarda, ja fosc i a pocs graus de temperatura només trobes 4 o 5 persones, 2 que passegen gossos i 3 que fan fúting (això encara no ho ha admés el Termcat?). Aquesta sensació de només sentir la respiració pròpia i el so tou de les teves bambes sobre la vorera acompanyat del ritme acompassat de les onades és extraordinària i que ho digui jo que mai he estat capaç de fer activitats en solitari encara ho és més.
La veritat és que tenir aquest passeig tan a prop de casa és una de les millors avantatges de viure a Llavaneres, ara volen demanar finançament per fer un passeig fins a Mataró espero que ho sapiguen fer igual de bé i així també podré anar corrent cap al i sud. Sempre a la vora del mar.